Què és la Sindicatura de Comptes?
Què
és la Sindicatura de Comptes de Catalunya?
La Sindicatura de Comptes,
que depèn orgànicament del Parlament de Catalunya, és un òrgan de control extern
independent del poder executiu, que té com a finalitat la fiscalització de la
gestió econòmica, financera i comptable del sector públic de Catalunya.
Què
s’entén per fiscalització?
La fiscalització és el control
que s’exerceix sobre l’activitat administrativa; té com a finalitat la verificació
de l’adient i eficaç utilització dels fons públics, de la correcta comptabilització
d’aquests, de la recerca d’una gestió rigorosa i de la regularitat de l’acció
administrativa. La fiscalització externa és anàloga a l’auditoria externa practicada
sobre les empreses privades, si bé en certs aspectes difereix o va més enllà
del paper tradicional de l’auditoria.
Les fiscalitzacions realitzades
per la Sindicatura acaben amb l’emissió d’informes objectius i ponderats, que
són lliurats tant als poders públics com directament al públic en general, per
mitjà del Parlament. Aquests informes han de contenir les corresponents observacions
i recomanacions.
Com
es duu a terme la fiscalització?
La fiscalització utilitza
normalment tècniques i procediments d’auditoria. Un cop presa la decisió de
fer una fiscalització s’inicia un procés que va des de l’estudi preliminar i
la definició d’objectius fins a l’elaboració d’un informe i el seguiment de
les recomanacions que s’hi proposen.
Quins
són els antecedents històrics de la Sindicatura de Comptes?
Els antecedents històrics
de la Sindicatura de Comptes de Catalunya poden trobar-se en dues figures. Per
una banda, trobem els mestres racionals de la Cort, que eren els funcionaris
reials encarregats de la fiscalització de les finances del Rei. Foren institucionalitzats
l’any 1283 per Pere el Gran, el qual seguí el model de la Magna Règia Cúria
de Sicília. Conrad Llança fou el primer Mestre Racional.
Per l’altra banda, els estaments
del General de Catalunya disposaven d’oficis (equips) fiscalitzadors, integrats
per tres oïdors de comptes, un per a cada braç, que apareixen amb caràcter
temporal des de 1288 però amb tendència a esdevenir permanents a partir de 1359.
Abolits per la Cort de Barcelona de 1379-1380, foren restablerts l’any 1413,
moment en què els oïdors de comptes van quedar configurats definitivament com
l’òrgan fiscalitzador de la gestió econòmica i administrativa de la Generalitat
i, en particular, dels seus tributs o "generalitats".
Les dues institucions estigueren
vigents fins a l’any 1716, quan foren abolides pel Decret de Nova Planta.
Hi
ha institucions com la Sindicatura en altres indrets?
Quasi tots els països del
món tenen òrgans de control extern de les finances i de la gestió pública, tant
d’àmbit nacional com, moltes vegades, d’àmbit regional. Les seves característiques,
el seu grau d’independència, el destinatari dels seus informes i la publicitat
que aquests reben, donen una indicació del nivell de democràcia del país.
La universalitat d’aquestes
institucions de control queda reflectida en l’existència de diverses organitzacions
internacionals que les agrupen, entre les quals hi ha l’EURORAI (Organització
Europea de les Institucions Regionals de Control Extern del Sector Públic),
de la qual la Sindicatura de Comptes és membre fundador.
A Espanya, a part del Tribunal
de Comptes, moltes de les comunitats autònomes tenen un òrgan de control extern,
amb competències similars a les de la Sindicatura i dependent del parlament
autonòmic corresponent.
Quin
és el marc legal que regula les funcions de la Sindicatura?
Les funcions de la Sindicatura
vénen regulades per la Llei 6/1984, de 5 de març, de la Sindicatura de Comptes,
modificada per la Llei 15/1991 de 4 de juliol.
De
qui depèn la Sindicatura de Comptes?
Si bé la Sindicatura de
Comptes depèn orgànicament del Parlament de Catalunya, funcionalment té una
independència absoluta, ja que l’article 2.1 de l’esmentada Llei 15/1991 especifica
que "...La Sindicatura de Comptes és un organisme que ha d’actuar amb submissió
a l’ordenament jurídic, i amb total independència respecte als òrgans i ens
públics que estan subjectes a la seva fiscalització."
Les relacions amb el Parlament
de Catalunya es realitzen mitjançant la Comissió de la Sindicatura de Comptes.
Quin
és l’àmbit d’actuació de la Sindicatura?
L’àmbit d’actuació de la
Sindicatura de Comptes se circumscriu al sector públic de Catalunya. D’acord
amb la llei de la Sindicatura de Comptes aquest sector comprèn:
- La Generalitat i els
seus organismes autònoms.
- Les corporacions locals
i els seus organismes autònoms.
- Les empreses públiques
i les empreses vinculades.
La Sindicatura de Comptes
també pot fiscalitzar l’Administració perifèrica de l’Estat, prèvia delegació
del Tribunal de Comptes.
Quan
intervé la Sindicatura de Comptes?
La Sindicatura de Comptes
intervé a petició del Parlament o per iniciativa pròpia; cap més causa no pot
originar una intervenció de la Sindicatura de Comptes.
Quines
són les funcions de la Sindicatura de Comptes?
Les funcions de la Sindicatura
de Comptes es poden resumir en tres apartats:
- La funció fiscalitzadora
(que es pot dividir en la fiscalització de regularitat i el control d’economia,
d’eficiència i d’eficàcia).
- La funció consultiva.
- Les funcions en el terreny
de l’enjudiciament comptable, delegades pel Tribunal de Comptes.
En
què consisteix la fiscalització de regularitat?
La fiscalització de regularitat
comprèn:
- Fiscalitzar l’activitat
economicofinancera del sector públic de Catalunya.
- Vetllar perquè es respecti
l’ordenament jurídic que regula aquesta activitat.
- Fiscalitzar l’ús o l’aplicació
de:
- Les subvencions.
- Els crèdits i ajuts
donats amb càrrec al pressupost dels ens públics.
- Les exempcions fiscals
concedides pels organismes que integren el sector públic de Catalunya.
- Fiscalitzar els contractes
subscrits per la Generalitat de Catalunya i altres ens del sector públic indicat.
- Fiscalitzar la situació
i variacions patrimonials de la Generalitat i dels altres ens públics.
- Fiscalitzar els crèdits
extraordinaris, els suplements, les incorporacions, les modificacions, les
ampliacions, les transferències i altres modificacions dels pressupostos inicials.
- Examinar i comprovar
el Compte general de la Generalitat.
- Confeccionar el Compte
general agregat de totes les corporacions locals.
- Fiscalitzar allò que,
d’acord amb el que preveu la llei, li delegui el Tribunal de Comptes.
En
què consisteix el control d’economia, d’eficiència i d’eficàcia?
El control d’economia, eficiència
i eficàcia, conegut a vegades com auditoria operativa o auditoria
de les 3 Es, implica:
- Analitzar la utilització
dels recursos disponibles atenent a criteris d’eficiència (controls d’economia
i eficiència).
- Formular propostes que
tendeixin a millorar els serveis prestats pel sector públic de Catalunya (controls
d’eficiència).
- Fiscalitzar el grau de
compliment dels objectius proposats en els diversos programes pressupostaris
i en les memòries (control d’eficàcia) i indicar les causes d’incompliment.
En
què consisteix la funció consultiva?
La funció consultiva de
la Sindicatura de Comptes consisteix a emetre els dictàmens i resoldre les consultes
que, en matèria de comptabilitat pública i gestió economicofinancera, li sol·licitin
els ens que constitueixen el sector públic de Catalunya, a través dels seus
representants legals.
Quines
són les funcions de la Sindicatura en el terreny de l’enjudiciament de la responsabilitat
comptable?
L’enjudiciament de la responsabilitat
comptable és competència exclusiva del Tribunal de Comptes. Ara bé, les denúncies
al Tribunal de Comptes poden tramitar-se a través de la Sindicatura de Comptes.
S’entén per responsabilitat
comptable aquella en què incorren els qui tenen a càrrec seu el maneig de cabals
públics i que, per culpa o negligència greus i amb actuacions contràries a la
Llei, provoquin un perjudici econòmic a les administracions públiques. L’objectiu
que es persegueix és que el responsable rescabali l’Administració pública del
perjudici que ha causat amb la seva actuació irregular.
El Tribunal de Comptes pot
delegar de forma discrecional i específica en la Sindicatura de Comptes la instrucció
de les actuacions prèvies a l’exigència de responsabilitat comptable, destinades
a:
- determinar el presumpte
responsable,
- fer una quantificació
provisional del menyscapte produït, i
- prendre les mesures cautelars
adients per garantir la indemnització deguda.
Amb
què no s’ha de confondre la Sindicatura de Comptes?
La Sindicatura de Comptes
no és:
- Un organisme dedicat
específicament a la investigació de fraus.
- Una institució dedicada
a la posada en marxa, regularització i execució de comptabilitats públiques.
- Un organisme que pugui
resoldre qüestions que corresponen a altres competències com les contencioses
administratives o penals, o les derivades de funcions concretes com les que
puguin correspondre al Departament de Governació, al Departament d’Economia
i Finances, a la Intervenció General de la Generalitat, o a altres.
Com
són els informes de la Sindicatura de Comptes?
La Sindicatura compleix
la funció fiscalitzadora mitjançant informes, que han d’ésser aprovats pel Ple
de la Sindicatura i als quals s’han d’unir les al·legacions i justificacions
que hagin pogut presentar els ens fiscalitzats.
Aquests informes, pel seu
abast, poden ser de diferents tipus:
- Informes de Compte
general: Són els informes que s’elaboren cada any sobre la liquidació
pressupostària i els estats financers del govern autonòmic o de les entitats
locals. Aquest tipus d’informe, per la seva naturalesa i per comprendre un
gran nombre de centres de cost, no pot ser gaire aprofundit; és un informe
dels anomenats de regularitat, si bé també es comenten els fets relatius a
la gestió que apareguin en el transcurs de la fiscalització i que siguin rellevants;
així mateix, s’hi pot incloure algun aprofundiment en àrees determinades.
- Informes verticals:
Són informes que fan referència a un centre de gestió en conjunt; per exemple,
una escola, un hospital, un organisme autònom o una direcció general.
- Informes horitzontals:
Aquests informes analitzen un aspecte que afecta diferents centres de gestió;
per exemple, un informe sobre la política de personal de la Generalitat o
sobre un programa en què intervenen diferents departaments; un estudi comparatiu
sobre el servei de bombers de diferents ajuntaments, o un informe sobre l’absentisme
en general.
- Informes puntuals:
Són aquells informes que tracten una sola àrea o subàrea d’un centre de gestió,
o un problema o fet concret; per exemple:
- Una persona natural
o jurídica (utilització d’una subvenció per part del subvencionat).
- Una actuació en un
lloc (depuració d’aigües d’un riu determinat).
- Un esdeveniment (un
determinat festival).
- Un acte (un contracte).
- Un programa (la lluita
contra la processionària).
- Un servei (el servei
d’arxiu d’un organisme públic).
Segons el seu objectiu les
fiscalitzacions poden ser:
- Auditories integrades:
Cobreixen tots els aspectes de la fiscalització del sector públic.
- Auditories de regularitat:
Poden ser una verificació del compliment de la legalitat (compliment de les
disposicions legals), i/o una fiscalització per determinar l’exactitud i fiabilitat
dels estats financers i de les liquidacions pressupostàries. Aquesta última
té una gran similitud amb les auditories financeres fetes a les empreses privades.
- Auditories operatives:
Aquestes poden considerar les següents qüestions:
- Eficàcia: S’analitza
el grau de compliment dels objectius explícits o tàcits continguts en
els programes d’actuació.
- Eficiència: S’examina
la relació entre els recursos humans, materials o financers utilitzats,
i els béns adquirits o els serveis prestats.
- Economia: S’estudien
les condicions en què un organisme adquireix els recursos humans i materials.
- Equitat: Es comprova
la no discriminació en el gaudiment dels serveis públics.
A
qui es trameten els informes elaborats per la Sindicatura de Comptes?
Els informes de la Sindicatura
són tramesos:
- Als ens fiscalitzats,
a fi i efecte que puguin presentar les seves al·legacions i justificacions.
- Quan els informes es
refereixen a l’àmbit autonòmic, al Parlament de Catalunya, per a la seva aprovació,
junt amb les esmentades al·legacions i justificacions. Una comissió parlamentària
és l’encarregada de les relacions entre el Parlament i la Sindicatura de Comptes.
- Quan els informes es
refereixen a les corporacions locals o a les entitats del sector públic que
en depenen, als òrgans competents de les esmentades corporacions i, a títol
d’informació, al Parlament.
Quina
publicitat es dóna als informes de la Sindicatura de Comptes?
Els informes de fiscalització
que fan referència a la Generalitat i a les seves empreses públiques i als seus
organismes autònoms són publicats íntegrament en el Butlletí Oficial del Parlament
de Catalunya, i les resolucions en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,
un cop aprovades pel Parlament.
L’informe sobre el Compte
general de les corporacions locals, pel seu abast geogràfic, per la gran quantitat
d’entitats que cobreix i pel seu valor estadístic, és posat a la venda, un cop
tramès al Parlament i als ens locals.
Per a detalls sobre els
altres informes, cal posar-se en contacte amb el Servei de Publicacions de la
Sindicatura.
Què
contenen els informes?
El contingut d’un informe
concret dependrà de l’abast del treball, fixat en el moment de programar la
fiscalització. En general, els informes de la Sindicatura de Comptes poden contenir:
- Els resultats de la fiscalització,
amb els errors observats i indicant les rectificacions que calguin.
- El grau d’observança
de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia.
- El grau de compliment
de les lleis reguladores dels ingressos i de les despeses del sector públic
de Catalunya.
- Les infraccions, els
abusos o les pràctiques irregulars que s’hagin observat.
- Les responsabilitats
en què s’hagi incorregut i les mesures per a exigir aquestes responsabilitats.
- Les observacions.
- Les recomanacions, amb
les mesures de millorament oportunes.
- La correcta aplicació
de les normes que afecten l’activitat economicofinancera i comptable del sector
públic.
- El nivell de compliment
de les previsions i de l’execució dels pressupostos.
- La racionalitat en la
despesa pública basada en criteris d’eficiència i economia.
- El grau d’execució dels
programes d’actuació, d’inversions i de finançament (control d’eficàcia).
- L’avaluació dels plans
i previsions que regeixen l’activitat de les empreses vinculades al sector
públic de Catalunya.
- L’ús i l’aplicació de
les subvencions.
- Les exempcions fiscals
concedides.
Quins
són els òrgans de la Sindicatura de Comptes?
La Sindicatura està constituïda
pels òrgans següents:
- El Ple.
- La Comissió de Govern.
- El Síndic Major.
- El Secretari General.
El
Ple
El Ple és un òrgan col·legiat,
integrat per set síndics, les resolucions del qual són adoptades per majoria
dels assistents. És l’òrgan suprem de la Sindicatura de Comptes, i li correspon
adoptar totes les disposicions necessàries per a complir els fins que té encomanats
la institució.
Podem destacar com a funcions
concretes del Ple:
- Exercir la funció fiscalitzadora.
- Aprovar tots els informes,
memòries, propostes, dictàmens i consultes que elabora la Sindicatura.
- Proposar el nomenament
d’un dels seus membres com a Síndic Major.
- Designar els síndics
que han de formar part de la Comissió de Govern.
- Assignar a cada síndic
el departament de la Sindicatura que ha de dirigir.
- Nomenar el Secretari
General.
- Establir criteris de
coordinació entre els departaments de la Sindicatura i resoldre els conflictes
d’atribucions i qüestions de competència entre els seus diversos òrgans.
La
Comissió de Govern
Formada pel Síndic Major
i dos síndics més, la Comissió de Govern:
- Exerceix la potestat
disciplinària.
- Distribueix les tasques
de la Sindicatura entre els òrgans que la componen.
- Decideix sobre l’acceptació
de les delegacions del Tribunal de Comptes.
- Exerceix les facultats
que li delegui el Ple.
El
Síndic Major
Són atribucions del Síndic
Major:
- Representar la Sindicatura
de Comptes.
- Convocar i presidir el
Ple i la Comissió de Govern.
- Exercir el govern interior
de la Sindicatura.
- Exercir la direcció superior
del personal i les funcions relatives al nomenament, contractació i govern
del personal.
- Autoritzar la contractació
d’obres, béns i serveis, i subministraments.
- Autoritzar les despeses
i ordenar-ne el pagament.
- Exercir el vot de qualitat
en els empats del Ple.
- Resoldre les qüestions
d’ordre intern no assignades a cap altre òrgan de la Sindicatura.
El
Secretari General
Les funcions del Secretari
General són:
- Donar el suport adient
al Ple, a la Comissió de Govern i al Síndic Major, en tot allò que fa referència
al règim intern de la Sindicatura.
- Establir el règim de
treball del personal.
- Redactar les actes del
Ple i de la Comissió de Govern.
- Redactar els avantprojectes
de la memòria i del pressupost de la Sindicatura.
Els
Departaments de la Sindicatura de Comptes
La Sindicatura de Comptes
s’organitza en set departaments, al capdavant dels quals hi ha un síndic. Cada
departament té assignada la fiscalització de determinats sectors o classes d’entitats,
dins el sector públic de Catalunya, com per exemple:
- Els departaments de la
Generalitat.
- Les empreses locals.
- Els organismes autònoms
de la Generalitat.
- Els ajuntaments.
- El sector sanitari.
- Les actuacions delegades
del Tribunal de Comptes.
Cada departament té, sota
la direcció del síndic, un equip de tècnics, auditors i ajudants d’auditors,
supervisats i coordinats per un supervisor (un auditor amb més experiència).
El síndic té assignada també una secretària.
Com
es nomenen els síndics?
Els síndics són nomenats
pel Parlament mitjançant votació per majoria de les tres cinquenes parts, i
per un període de sis anys.
El Síndic Major, proposat
pel Ple entre els seus membres, és nomenat pel President de la Generalitat per
un període de tres anys.
Qui
pot ser designat síndic de comptes?
La designació dels membres
de la Sindicatura de Comptes de Catalunya es fa entre:
- Consellers del Tribunal
de Comptes.
- Magistrats.
- Fiscals.
- Censors jurats de comptes.
- Funcionaris públics pertanyents
a cossos per als quals s’exigeix titulació acadèmica superior.
- Advocats amb més de deu
anys d’exercici.
- Economistes amb més de
deu anys d’exercici.
- Professors mercantils
amb més de deu anys d’exercici.
Tots ells han de tenir una
reconeguda competència professional.
Què
implica la condició de síndic?
La designació dels síndics
és irrevocable i aquests han d’exercir les seves funcions amb independència.
La condició de membre de
la Sindicatura és incompatible amb:
- La de diputat al Parlament
de Catalunya.
- La de diputat al Congrés
dels Diputats.
- La de senador.
- La de membre del Tribunal
de Comptes.
- La de Síndic de Greuges.
- La de Defensor del Poble.
- Qualsevol càrrec polític
o funció administrativa de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les entitats
locals o dels seus organismes autònoms, de les empreses públiques i de les
empreses vinculades, sigui quina sigui la forma jurídica.
- La funció executiva o
directiva dels partits polítics.
- La de membre de qualsevol
dels organismes assessors del Consell Executiu de la Generalitat.
- L’exercici de la seva
professió o de qualsevol altra activitat remunerada.
A més a més, no poden ser
designats síndics els qui els dos anys anteriors hagin ocupat el càrrec d’Interventor
General de la Generalitat o el de Director General de Pressupost i Tresor.
Quines
són les causes d’abstenció i recusació dels síndics?
Per als síndics regeixen
les causes d’abstenció i de recusació següents:
- Tenir interès personal
en l’assumpte, l’empresa o l’ens fiscalitzat, o tenir qüestió litigiosa pendent
o relació de servei amb algun interessat.
- Tenir parentiu de consanguinitat
fins a quart grau o d’afinitat fins a segon grau amb qualsevol dels comptedants
o administradors dels ens subjectes a fiscalització.
- Tenir amistat íntima
o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades en l’apartat anterior.
- L’abstenció s’estén també
a qualsevol síndic quan, amb anterioritat al seu nomenament i en relació amb
un acte o expedient determinat, hagi estat:
- Autoritat o funcionari
encarregat de la gestió, la inspecció o la intervenció dels ingressos i de
les despeses del sector públic de Catalunya.
- President, director
o membre del consell d’administració d’un organisme autònom o d’una empresa
integrada en el sector públic de Catalunya.
- Administrador, recaptador
o custodiant de fons o valors públics.
- Perceptor de subvencions
amb càrrec a fons públics.
- Comptedant davant la
Sindicatura de Comptes.
- Beneficiari d’avals
o d’exempcions fiscals directes i personals concedits per qualsevol dels ens
subjectes a fiscalització.
Tornar
Document
RTF 
Imprimir
